Ciamps de laur
La pedagogia teatrala á n influs sön la cultura y ara é na pert importanta dla formaziun soziala. Al vëgn lauré danter la pedagogia y l’estetica.
Tla pedagogia teatrala paiun ia dala porsona cun sües capazités, debojëgns y dejiders. La pedagogia teatrala daida pro al svilup personal y chësc dilan a n laur fat cun respet dla porsona y alzan fora les ressurses.
Formaziuns, cursc
Al vëgn pité cursc desvalis te deplü ciamps: le lingaz, le lingaz dl corp, la comunicaziun, la perzeziun dl corp, la scritöra creativa, le bal y le movimënt.
La pedagogia teatrala y l’imparé tres le jüch dl teater daida da svilupé y fá crësce la perzeziun y la segurëza te se instësc, la creativité, la spontanité, la conzentraziun, les competënzes soziales y cognitives.
Implü vëgnel pité cursc por catergories spezifiches de laur: insegnanc/tes, personal pedagogich, assistënc/tes soziai, studënc/tes, doturs/ies, infermier/es.
Uniuns de teater
I pitun cursc, formaziuns, consulënzes y rejies por les uniuns dl teater. I daidun da lauré fora conzec de ofertes y proiec por mituns, jogn y jënt de tëmp. N valgügn ejëmpli: edemes de proiet, produziuns teatrales, curs, proiec de inclujiun, proiec de teater cun deplü generaziuns.
Dites
Tl zënter él le laur tl team y la dinamica de grup. Al vëgn lauré sön l’espresciun, la presënza scenica, la diziun, le lingaz dl corp, la comunicaziun y la perzeziun de se instësc y dl grup. Na metoda particolara é le forumteater: na situaziun reala vëgn mostrada te na scena, al vëgn rajoné y fat na discusciun lassura, porvé fora atres situaziuns, an ti ciara ala scena da prospetives desvalies. Döt chësc por ciafé atres soluziuns.
I portun dant scenes por festes de dites, iubileums y manifestaziuns. I tolun sö dejiders y idees y laurun fora les scenes spezifiches.
Teater
I programun, arjignun ca y organisun workshops, dialogs y materiai dan y do na rapresentaziun teatrala. Te teatri istituzionai él n/na pedagog/a teatral/a a ce di clubs de teater.
D‘atres istituziuns culturales
Deboriada cun museums, biblioteches, ciases dl parch natural y ciases storiches laurunse fora conzec por fá conësce la cultura y l’ert tres le teater, sciöche vijites tles citês, vijites cun rebus, performances, workshops te posc‘ spezifics.
Scolines
Cun i plü pici vëgnel lauré tres le jüch sön tematiches sciöche i sentimënc, les emoziuns, la perzeziun dl corp. Na gran pert dl laur é fat de movimënc, jüch dles perts, esploré les poscibilités dla usc y dl corp. Canche i laurun fora toc de teater y teater cun les popes o marionëtes piunse ia da stories adatades por i mituns y les mitans dla scolina.
Scores, universités
La pedagogia teatrala daida i scolars y les scolares da svilupé la sozialité, le laur de grup, la creativité, le svilup de se instësc, y la perzeziun de se instësc y dl grup. Atres competënzes vëgn svilupades dilan al’educaziun lingustica, al’interpretaziun de tesc’, a letöres sceniches, ales improvisaziuns, ala scritöra lëdia y creativa, al jüch cun ogec’, al teater musical, al Jeux Drmatiques y tröp de ater. I proiec de teater reverda feter tres deplü materies scolastiches. Foradecá vëgnel insigné teater tles scores, y dilan ales metodes dla pedagogia teatrala vëgnel dé inant contignüs dles materies scolastiches.
Implü él la poscibilité da adoré le teater te scora por le laur de prevenziun. Deplü informaziuns sot a: prevenziun, istituziuns soziales.
Prevenziun, istituziuns soziales
I pitun proiec de teater che daida pro al laur de prevenziun, teater te tlassa, forumteater y teater cun les popes.
I pitun cursc cun deplü tematiches te zëntri jonii, laborators protezioná, ciases de palsa, zëntri por migranc, ciases por ëres, zëntri por maraties de dependënzes, porjuns y atri. Ejëmpli: performance, teater d‘improvisaziun, teater biografich.
En colaboraziun cun istituziuns desvalies pól nasce proiec de teater cun deplü generaziuns y cultures desvalies. I incuntun gian interessá por fá fora i details.
Cooperaziuns
Nosta sozieté é desvalia y vignun de nos é confronté tres indô cun sfides y compic nüs. Por vire bun adöm cun respet, imparé un dal ater y por se daidé unse debojëgn da lauré deboriada y da se conësce. Dilan a chësc nascel sinergies nöies y i percursc creatifs devënta plü stersc. Chisc é i recuisic por avëi n mudamënt de prospetiva y por porvé fora soluziuns desvalies.
I sun daverc a colaboraziuns internazionales y sura la regiun fora por lauré fora proiec culturai, inclusifs y cun deplü generaziuns.